La cugula és la civada borda, la mala herba que surt entre el blat, i també el nom amb que s’anomenava en alguns entorns rurals, amb una base econòmica agrària, a les nenes quan naixien.
Cugula és nom de dona.
En aquest projecte, la cugula sobresurt protagonista d’entre totes les herbes de les ribes. M’inspira la seva resiliència, la seva capacitat d’haver nascut sense haver estat sembrada, i d’haver acampat lliurement, sense permís, trobant escletxes per a esdevenir.
En el meu #sóccugula m’apropio de la paraula cugula i em reivindico com a tal. L’herbari fictici de males herbes es converteix en un cugulari. D’espigoladora de ribes passo a ser espigoladora d’històries. Busco espais per despleglar el cugulari, faig una instal·lació com un site-specific que és l’excusa per fer una convocatòria cugula, una crida cugula: “T’han dit cugula? Et sents cugula?No saps què es la cugula….Vine i compartim històries cugules!”
dav 
dav
dav
