O llegir-ne el text íntegre:
“Sense intenció. Obeint només a lleis naturals, d’ instint de vida.
Estic dissenyada per anar lluny, vagar, abastar el màxim de territori.
Alguns em podrien dir errant, vagabunda.
Com un arxiu duc el mapa de la vida dins meu, comprimit i resguardat, a punt per quan la circumstància sigui favorable. Aleshores, ancorar i desplegar-me: cap amunt, al cel, i cap a baix, a les profunditats humides de la terra.
Em cal casa i llum.
La casa és terra per mi. Un lloc fosc, humit, ple de nutrients si pot ser, amb una microbiota ben equilibrada que contingui la proporció de minerals, matèria orgànica i microbiologia.
Amb la meva estructura fixo carboni. Agafo els raigs de llum i els entro a través meu a terra: seran les meves arrels. Al seu voltant hi ha molta activitat entre tots els bacteris i fongs, moltes interaccions entre altres éssers vius. I quant més carboni, més aigua retinc, i més microorganismes hi acuden, i així és com em torno fèrtil.
Soc capaç de transformar la llum amb energia, amb sucres, amb aliment. Em converteixo en biodisponible.
L’ aigua és vital per desenvolupar-me.
Darrerament casa està deshidratada.
Potser és perquè no canten que no plou. Abans podia escoltar veus i cants dels humans, ara només són sorolls metàl·lics, repetitius, de maquinària.
Busco còmplices.
A vegades, només cal esperar una climatologia favorable…el bufar del vent, a vegades és l’acció animal o humana. Em disposo atractiva per ells. Em faig visible perquè se m’enduguin, em transportin, abastable perquè m’agafin.
A vegades, no és ni un acte conscient, m’enganxo on puc: una sola de sabata pot ser un lloc fantàstic, o segons quins teixits de la roba, on també m’hi arrapo fàcilment.
Però si t’agafa un ocell, això sí que és un viatge! Pots arribar ben lluny aleshores…mai saps on pots aterrar
No vinc de laboratori jo, no m’han modificat, ni alterat genèticament …em diuen antiga o recuperada…i he anat seguint el meu cicle vital. Hem passat d’una a una altra perquè els nostres fruits han estat nutritius i saborosos. I ens han conservat, guardat d’un any per l’altre per sembrar-nos.
Ara formo part d’una intervenció artística escolto que diuen. I algú se m’endurà per fer-me créixer, ves a saber on. SOC LLAVOR”
